02 de setembre 2016

SANT FELIU DE LLOBREGAT 2016: V SANCTI FELICIS

28 D'AGOST DE 2016

Com ja comença a ser habitual, sobretot en els últims anys, a Sant Feliu de Llobregat, el grup de teatre Calaix de Sastre, organitza cada 28 d'agost una jornada medieval commemorativa de la primera referència escrita de la població de Sant Feliu per allà l'any 1002 un també 28 d'agost.

Un bon tribut a una població mil·lenària que en una de les seves places més concorregudes s'engalana i torna a l'època medieval per una tarda.

El grup Calaix de Sastre son aquells irreductibles gals, perdo, hem dit gals quan volíem dir santfeliuencs, que amb en Joan Lorenzo al capdavant com aquell vell cap Copdegarròtix també conegut com Abraracúrcix però amb l'energia i vitalitat de l'Astèrix (son pocs al grup i han de fer més d'un paper), s'encarreguen de tota la festa i la seva posada a punt.

Irreductibles per que cada any amb molt esforç i poc finançament institucional omplen cada any els jardins del Palau Falguera d'activitats per a petits i grans en un petit viatge al passat. Sota les carpes que munten s'hi poden trobar diferents tallers, de pintura, manuals, etc , retratistes, músics, petites exposicions i molts jocs per a tots.

I sota d'una d'aquestes carpes s'hi trobava ARCOFLIS, nosaltres, que per tercer any consecutiu havíem estat convidats per l'organització de l'esdeveniment i que en aquesta cinquena edició no anàvem a faltar.

Ens van encarregar dues coses, la primera era la de muntar una petita exposició d'armament i el que vam fer va ser mostrar tot el que fa referència a un arquer del segle XIII. En ella es podia trobar espases, bracamarts, broquels, cascs, fletxes, buiracs, una bona colecció de puntes de fletxa medieval, arcs longbows anglesos i mongols, entre altres coses, així com una completa mostra de com es fabrica una cota de malla.

L'altra cosa que ens van demanar, activitat ja típica de cada any, era la de fer un taller d'arqueria i d'ensenyar a tothom que ho desitges com es tira amb arc. Moltíssimes persones visitaren la nostra exposició i es sentiren arquers medievals per uns instants tirant fletxes sota la guia i atenta mirada dels nostres monitors.

I així va anar passant la tarda fins que es va fer fosc i va arribar l'hora de plegar per a nosaltres. Vam recollir les nostres coses i quan tot estigué llest encara vam poder assistir a l'últim dels actes, un recorregut en el temps en forma de teatre que mostrava al llarg dels segles i en dates concretes una part de l'historia de Sant Feliu de Llobregat.

Una vegada més agrair als Calaix de Sastre la nostra invitació i animar-los a seguir endavant amb la mateixa força i ganes en tot el que emprenguin. Gracies nois !!!


Més fotos de l'esdeveniment a:
i les fotos de Joan Lorenzo a:





20 d’agost 2016

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2016: BODA MEDIEVAL A L'ERMITA

7 D'AGOST DE 2016

Una data especialment important, almenys per a mi, el que escriu aquesta crònica doncs ha significat que per primera vegada ARCOFLIS (Arquers i Companyia de la Flor de Lis) grup de recreació històrica medieval hagi pogut fer un acte en el meu poble, L'Espluga de Francolí i més concretament a l'Ermita de la Santissima Trinitat i que aquest acte no sigui altre que celebrar el casament medieval dels nostres amics i companys de grup la Vanessa i l'Iván.

Els nostres companys de A.C.H.A. (Associació Cultural Històrica Aragonesa) tampoc s'ho volien perdre i juntament amb nosaltres vam preparar durant mesos abans tots el necessari per la jornada. Però anem a pams...

Per a fer una mica de història direm que la vila de l'Espluga de Francolí es va originar al voltant d'un castell que Ponç de Cervera va bastir damunt un turó al segle XI. Més endavant el castell va passar a dependre de Poblet i dels templers, a mitjans del segle XIII mentre que la part baixa del poble estava sota la jurisdicció dels hospitalers, que hi van establir la comanda de l'Espluga de Francolí i que van adquirir tota la senyoria el 1312, any de l'extinció de l'orde dels Templers.

Vegem com va succeir tot... El primer intent de població del lloc fou la donació de l'erm de l’Espluga per part dels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ponç (I) de Cervera, primer vescomte de Bas per matrimoni amb Beatriu, vescomtessa de Bas; la donació implicava la construcció d'una fortalesa i la celebració de mercat. El 1087 Ponç de Cervera cedí una tercera part dels dominis rebuts a l’Espluga a Mir Oromir en canvi de l'ajuda per defensar (o fortificar) l'indret, i la repoblació efectiva no començà fins a mitjan segle XII, amb la caiguda de Lleida (1149) i de les Muntanyes de Prades i Siurana (1153).

En les darreres repoblacions participaren activament els fills de Ponç, Ponç (II) de Cervera, vescomte de Bas i senyor de la part de la vila dita des d'aleshores Espluga Sobirana (mort el 1155), i Ramon de Cabrera (mort el 1172⁄82), senyor de l'Espluga Jussana. Els Cervera atorgaren encara, el 117, una interessant carta de franqueses a tots els qui volguessin acudir a l'Espluga, especialment menestrals.
El 1183 Ponç (III) de Cervera, vescomte de Bas, i la seva muller Marquesa vengueren els seus drets sobre l’Espluga Sobirana a Ramon de Torroja, casat amb Gaia de Cervera (germana de Ponç); Ramon entrà en conflicte amb Poblet per una qüestió territorial al Codoç; heretà la vila sobirana el seu fill Hug de Torroja, que la llegà a la seva germana Eldiarda de Torroja, casada amb Ramon de Palau; llur fill Simó de Palau es casà amb Geralda d’Anglesola i aquesta, en quedar vídua (1247) i en virtut del testament de Simó (vescomte de Bas), cedí l’Espluga Sobirana a l'orde del Temple (1254).

Ramon de Cervera, senyor de l’Espluga Jussana, deixà els seus drets en aquesta part de la vila al seu fill dit Guillem de Guardiolada, casat amb Marquesa de Cervera; llur filla Mateua, casada amb Galceran de Pinós, heretà els drets, però en morir aquesta passaren a la seva germana Geralda, religiosa hospitalera a Alguaire (on també havia ingressat Marquesa); d’aquesta manera els hospitalers esdevingueren senyors de l'Espluga Jussana, vers el 1266.

Totes dues jurisdiccions s'unificaren el 1317, a l'extinció de l'orde dels templers, ja que els béns d'aquest orde a Catalunya passaren als hospitalers. De tota manera, les prestacions d'una vila i l'altra eren diferents, mentre que els serveis religiosos eren comuns a les dues comunitats. Sembla que l'Espluga Jussana prosperà molt més al llarg del segle XV que la Sobirana, molt estancada.

El segle XVI representà una nova revifalla, però el XVII, sobretot
després de la guerra dels Segadors, comportà l'abandó de moltes cases i una gran decadència econòmica i demogràfica. La represa del segle XVIII, l'abolició del règim senyorial (1833) i l'empenta del conreu de la vinya (amb el parèntesi de la fil·loxera) significaren l'inici d’un nou moment de desenvolupament econòmic, demogràfic i cultural que no s'ha aturat fins a l'actualitat.

Però la nostra activitat es va centrar a l'ermita de la Santíssima Trinitat, un santuari del municipi de l'Espluga de Francolí situat en una petita vall al SE de les masies. És lloc molt frondós i ric en fonts. L'església, existent al segle XIV, fou reedificada el 1790.

Segons diu tradició, la imatge de marbre de la Trinitat es va trobar sota una vella alzina, dita l'Alzina Sagrada, propera a la capella. És lloc de molta devoció i s'hi fan aplecs el 16 i el 30 d'agost diada de Sant Ramón.

Vam arribar a l'ermita de la Santíssima Trinitat als voltants de les 10:00 del matí. Feia molta, moltíssima calor en aquests dies d'estiu com poques vegades s'havia vist i es recorda i en aquesta data no seria una excepció. Per sort vam trobar una ombra per deixar els cotxes sabedors que els nombrosos arbres de l'ermita ja ens proporcionarien una bona ombra i més frescor..

Cal dir que la parella que s'anava a casar "pels nostres mètodes medievals", la Vanessa i l'Iván, no en tenien ni idea de res del que els anava a succeir doncs creien que els dos grups havíem decidit d'anar a l'ermita a fer-nos unes fotos i passar el dia.

També hem de dir amb tota alegria que la Vanessa porta una criatura dins seu que veurà la llum d'aquí un parell de mesos i que si no es canvia d'opinió durà el nom de Carlota

Després de fer una bona ullada al preciós entorn que ens rodejava vam escollir el lloc adequat per a fer el nostre acte i conscients de la calor que feia vam creure que el lloc indicat, per la seva bellesa, era davant de l'enorme font de pedra sempre verda i plena de molsa a l'estiu i de llàgrimes gelades a l'hivern. Vaja, un entorn immillorable.

I una vegada decidit el lloc vam començar a vestir-nos per situar-nos una vegada més en el segle XIII sota l'atenta mirada d'incredulitat i curiositat d'algun particular que es va deixar caure per allí que contemplava com una quinzena d'individus amb els seus vestuaris, armes i complements feien un ràpid viatge en el temps.

Fou aleshores quan ja una vegada tots vestits i a punt que els innocents nuvis s'assabentaren de que tot allò que estàvem fent eren només els preparatius de la seva boda medieval. Com a obsequi de nuvis se'ls va regalar els vestits per l'ocasió, una saia encordada de color vermell per a ella i una saia color crema per a ell que una vegada posades els hi quedava dallò més bé.

Així doncs una vegada muntat l'altar i tots els seus estris i tothom ja preparat per la cerimònia va arribar l'oficiant que no era altre que el nostre estimat Bernat d'Olivella, arquebisbe de Tarragona, que celebraria la cerimònia de casament assistit per Ximèn Marco de Celaya, comendador de l'ordre del Temple.

A la meva dona li va tocar fer el paper de mare del nuvi i a mi personalment
em va correspondre fer de pare de la núvia i portar-la a l'altar, cosa que em va agradar molt. Així que plegats, pas a pas i flanquejats per tots els amics de la recreació varem apropar a la feliç parella fins a la celebració.

La cerimònia fou molt emotiva i molt ben portada per l'arquebisbe, home ja expert en aquests tipus d'esdeveniments i que els va recordar a tots dos els valors del matrimoni i la vida conjunta abans de donar-los la seva benedicció i declarar-los marit i muller.


I una vegada casats, els nuvis es deixaren pintar...




Després de tota la cerimònia, una vegada ens vam canviar de roba agafarem els nostres vehicles i, sense sortir de la població, vam visitar els llocs següents:


Coves de L'Espluga de Francolí
Museu de prehistòria i geologia instal·lat a l'interior d'una de les coves més llargues del món formades amb roca de conglomerat. http://www.covesdelespluga.info/ca/inici.html


Restaurant "El Gatím"
Per què no tot es fer activitats i per què ens agrada menjar bé, en un bon lloc i amb bona companyia. Nosaltres portem la gana i la Cristina Velasco i el seu equip fan la resta, molt bon servei, molts bons àpats i excel·lent tracte.   https://www.facebook.com/El-Gatim-131095755001/



Monestir de Poblet
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Císter fundat l'any 1150. Des de l'any 1991 és Monument Nacional declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.



Tantes emocions, calor i llocs visitats al llarg de la jornada fan que el nostre petit grup s'hagi de prendre un petit descans a l'ombra abans de d'acomiadar-nos dels nostres companys i retornar a casa. Una vegada més donar les gracies als companys de A.C.H.A. per ser, estar i compartir


Però si que resta en la memòria de tots l'enllaç de la Vanessa i l'Iván


Visca els nuvis !!! 


Més fotos de l'esdeveniment a:



30 de juny 2016

CASP 2016: L'ELECCIÓ D'UN REI

24. 25 I 26 DE JUNY DE 2016

"A la mitjanit del 30 de maig de 1410, postrat al llit real del monestir de Valdoncella, el rei Martí I agonitzava entre tremolors. Al seu costat, aferrant la mà de l'últim rei, el jurat Ferrer de Gualbes observava al monarca en els primers raneres de la mort. Després d'un silenci que va semblar durar anys, el jurat va repetir la mateixa pregunta que ell i la seva ambaixada li havien formulat la nit anterior: "Senyor, ¿doneu fe que el successor dels vostres regnes i territoris ha de ser escollit mitjançant la justícia?". I sense obrir els ulls, amb un fil de veu entretallat, el rei va contestar "Hoc", el que en provençal i català antics significava Sí. Davant el silenci de la cambra reial, Martí I va repetir aquesta escarida paraula dues vegades més, abans de deixar de respirar per sempre.

Començava a partir d'aquest moment l'etapa més complicada de
la història de la Corona d'Aragó: l'Interregne. Dos llargs anys en què els parlaments d'Aragó, Catalunya i València triarien als nou diputats cridats a nomenar un successor a Casp. Més enllà de la guerra, la sang, l'odi i la violència, el futur de la Corona es va decidir mitjançant la paraula.

Tres parlaments, a sis pretendents, nou compromissaris. El conclave més important de la història medieval d'Europa."

Casp es convertia així en la ciutat del Compromís d'on hauria de sortir-ne un rei, no per la força de les armes, si no per la consensuat per el diàleg.

Una celebració que fa ja anys que anem seguint i que aquest any, una vegada més, no ens la podíem perdre. per tant tornarem a quedar amb els nostres inseparables amics aragonesos de A.C.H.A. per a reviure de nou unes jornades inoblidables com tants anys enrere havíem viscut.

En diferents anteriors entrades en aquest bloc em anat explicant el que és i que representa la celebració del Compromís de Casp per tant no ens allargarem gaire.

Els actes d'aquest any van començar el divendres a la nit, amb 1a recepció de les tres ambaixades provinents d'Aragó, Catalunya i València per part del consistori municipal de Casp. Van situar el nostre estendard i les nostres tropes dins l'embaixada de València desfilant darrera dels Heràldics de Casp, bons amics i tot un honor estar amb ells, que van fer tronar l'espai per on passaven amb les seves trompetes i timbals

Hem de dir també que la calor d'aquest any també era, com la d'altres anys passats, infernal. Els mercuris dels termòmetres s'elevaven a mesures quasi inhumanes. Per sort teniem al costat del nostre allotjament les piscines municipals que mitigaren lleugerament totes aquestes calors.

Dissabte al matí van aprofitar per passejar per mercat medieval per veure les seves parades i anar saludant als companys i amics de Casp que no havíem vist el anterior.

Durant tot el dia la població de Casp no para, doncs entre les moltes activitats programades n'hi ha per tots els gustos. Hi han canvis de guarda, lluites medievals, danses, etc-

En un dels barris hi podem trobar una tirada de caramels per la mainada feta per un trebuchet, també per els nens s'hi fan diversos jocs a la zona del mercat. Altres activitats estan relacionades amb la gastronomia doncs alguns bars i restaurants locals  sota el lema "Tapa y trago" ofereixen degustació de tapes i begudes diverses en els seus locals.

Per els que els agrada el teatre fan també les "Farsas", petites obres de teatre generalment còmiques i molt divertides actuades per la pròpia gent de Casp que es fan al carrer amb una gran assistència de públic que s´ho passa dallò més bé. Molt celebrada es una farsa que té com a protagonistes quatre prostitutes, un clergue i un agutzil i d'altres que porten títols com La carta de Violant, Pena capital, Peccata minuta, Davant el dubte..., entre altres. Tallers i exposicions variades també hi son presents en aquestes jornades medievals.

Malauradament aquest any no va haver-hi torneig de tir amb arc, activitat molt més nostra i molt del nostre gust, qui sap, potser per que quasi sempre el guanyem. Esperem que l'any que ve es torni a fer i que hi puguem participar de nou

La nit del dissabte és màgica, la façana de l'església i les escales que duen a ella apareixen totalment il·luminades i assegut a la plaça espera un públic expectant a que s'anuncií el nom del que serà nou monarca de la Corona d'Aragó i a punt per a celebrar-ho.

Durant una bona estona va transcorrent la teatralitat del Compromís amb tots els seus actes fins arribar a la part culminant i la que tanca l'obra que és quan s'ha elegit finalment rei i es fa públic. Llavors tothom esclata en joia i s'organitza ràpidament una desfilada pels carrers de Casp amb els compromissaris, dames, nobles i totes les tropes, on ens incloem, sota la tronadora i alegre música de La Ringlera.

Tot plegat acaba en un dels barris locals on un grup de música, ara sí, més moderna, espera per a tocar durant una bona part de la nit fins a la matinada.

El diumenge a mig matí comença una nova desfilada, més festiva i desenfadada que la que es fa el dissabte a la nit que és més rigorosa i oficial. En aquesta es recorre els barris de Casp que participen en els actes del Compromís i es fa una parada en cadascun d'ells. En cada parada la gent del barri obsequia a tota la comitiva de la desfilada amb uns refrigeris diferents en cada barri. Hi podem, trobar des de pastisos, patates, olives,  i moltes altres coses per picar així també com per a beure, vi, cervesa, refrescs, etc.

Dita desfilada acaba en un dinar de germanor amb tots els col·laboradors de l'esdeveniment.

Una vegada acabat l'àpat ens acomiadarem de tots els nostres companys i amics, recollirem les nostres coses i iniciarem el retorn a casa nostra.

Una vegada més el nostre agraïment a la ciutat de Casp per tornar a portar-se bé novament amb nosaltres facilitant-nos l'estança i en especial als nostres amics "caspolinos" que en tot moment van vetllar per que ens ho passéssim lo millor possible i a fe que ho van aconseguir.

Així només ens queda dir... Casp, gracies i fins l'any que ve !!!



Més fotos de l'esdeveniment a: