- 29, 30 DE JUNY 1 DE JULIOL 2012 -
Un any més l'aragonesa població de Casp reviu una de les celebracions històriques més esperades, El Compromís de Casp de 1412, una reunió de nou notables, tres per estat, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya, que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei Martí l'Humà mort el 1410.I clar, en aquest 600 aniversari ARCOFLIS no hi podia faltar al igual que en altres edicions anteriors.
Però situem-nos en el tram històric en el que ens trobem i en que s'emmarca el Compromís de Casp i els seus pretendents a la Corona.
 |
| Martí I l'Humà |
Jaume II d’Urgell: Era el comte d’Urgell, el major terratinent de la Corona d’Aragó. Pertanyia a l’alta noblesa. Es diu que era el candidat més popular al Principat, Mallorca, la major part de València (amb especial fervor a la capital) i a les terres d’Osca (l’Aragó vell). Sembla ser que no comptava amb el suport de la baixa noblesa (cavallers i homes de paratge) ni de la burgesia. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 3r grau en línia col·lateral per via masculina (besnét del rei Alfons III el Benigne). A més a més era cunyat de Martí, en estar casat amb la seva germanastra Isabel d’Aragó (o de Fortià). Quan Isabel i Jaume es casaren ella no va haver de renunciar als drets hereditaris que pogués reclamar com a filla de Pere III el Cerimoniós.
Lluís de Calàbria: Duc d’Anjou i comte de Provença; així com rei nominal de Nàpols. Quan morí el seu pare passà a dir-se “d’Anjou” abandonant el “de Calàbria” que li havien atribuït per diferenciar pare i fill. Lluís tenia només set anys quan va morir el rei Martí, la qui defensava els seus drets a la corona era la seva àvia, l’antiga reina Violant de Bar, i el seu pare, Lluís duc d’Anjou. En general tenia el suport de tots els antiurgellistes, a destacar Roger Bernat de Pallars, Guerau Alemany de Cervelló, Pere de Fenollet i de Narbona, i Garcia Fernández de Heredia. Però més endavant, després de la mort d’aquest últim, tothom l’abandonarà per la candidatura de Ferran de Trastàmara. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 4t grau en línia col·lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via femenina (nét per part de mare de Joan I d’Aragó). Quan la seva mare, de nom també Violant, es casà amb Lluís d’Anjou va haver de renunciar als drets reials, per tant jurídicament el seu fill no tenia possibilitats.
A la mort del rei aquests dos eren els principals contendents entre els quals es debatia el tron amb possibilitats reals d’arribar-hi, gràcies al recolzament dels diferents poders fàctics dels regnes. Però també n’hi havia d’altres:
Ferran d’Antequera: Infant de Castella i Duc de Peñafiel, era el major terratinent de Castella, dominava directament tota la meitat meridional d’aquest regne. Des del 1406 també n’era el regent pel seu nebot Joan II, actuant de facto com el rei, tot i que ja feia molt més temps que dirigia la política castellana a causa de les dolences del seu germà Enric III, el qual delegava sovint en ell les funcions de govern. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 3r grau en línia col·lateral per via femenina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via femenina (nét de Pere III el Cerimoniós). Quan la seva mare Elionor d’Aragó es va casar amb son pare Joan I de Castella (el primogènit del rei Enric II) els dos consogres es van discutir perquè el rei català volia que Elionor renunciés als drets reials i el rei castellà s’hi va negar rotundament, prevalent finalment la voluntat d’aquest últim. Més tard, però, Pere va decretar en el seu testament el 1387 que les dones de la família reial no podien tenir drets successoris, fet que ja era un costum secular dels regnes.
Alfons I de Gandia i de Foix, també dit Alfons el Vell (en contraposició al seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós el Jove): Duc de Gandia. Va rebre poc suport, bàsicament a les seves pròpies terres. Com que va morir el març del 1412 els seus drets passaren al seu fill. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via masculina (nét de Jaume II el Just). El seu fill tenia, com és lògic, un grau més en els dos casos: 6è i 3r respectivament.
Joan de Prades i de Foix: Comte de Prades. Germà petit d’Alfons de Gandia. Va rebre encara menys suport. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 5è grau en línia col·lateral per via masculina. Amb la dinastia: 2n grau en línia col·lateral per via masculina. Evidentment igual que el seu germà però sense possibilitats al ser el petit; però per damunt del seu nebot Alfons.
Isabel d’Aragó: Filla de Pere III el Cerimoniós i la seva última esposa Sibil·la de Fortià. Tot i que quedava automàticament descartada per ser una dona es presentaria com a candidata.
Frederic de Luna: Comte de Luna. Fill bastard o natural de Martí el Jove. En aquest moment tenia 8 anys i els seus tutors eren els cavallers germans Pere de Torrelles i de Blanes i Ramon de Torrelles i de Blanes. Parentiu: Amb Martí l’Humà: 2n grau en línia troncal il·legítima per via masculina. Amb la dinastia: 1r grau en línia troncal il·legítima per via masculina.
Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell. Fou fruit d'un interregne de dos anys molt violents, amb invasions castellanes, influències del Papa Luna i un conjunt de circumstàncies que acabaren determinant l'elecció de Ferran abans i tot que tingués lloc el Compromís.
Una decisió que va aturar sens dubte una guerra civil entre germans on la paraula va tenir més força que l'espasa, motiu sempre de cel.lebració.
I amb aquest esperit de festa marxarem de Vilafranca del Penedès sobre les quatre de la tarda. La temperatura era calorosa, d'uns 26 graus, però res d'especial si tenim en compte que quan varem arribar a Casp a les set el termòmetre marcava 39 graus, temperatura a la que estàvem acostumats doncs cada any feia més o menys la mateixa per aquestes dates.
Només arribar ja vam trobar als amics caspolins dels Santjoanistes, els arquers de ARMECAS i les trompetes i timbals dels Heràldics de Casp que tots junts, feien per el públic, un acte previ a la visita del castell consistent en una petita emboscada i aldarull entre cavallers i arquers.
Descarregat el cotxe, vam prendre possessió de la sala reservada a nosaltres per a dormir. Ens canviarem de roba per adequar-nos a l'època requerida i mentre esperàvem el primer acte del divendres, van arribar els nostres companys de A.C.H.A. que després de fer el mateix ens dirigíem plegats al primer acte.
La nostra participació començava així en una desfilada del tres estats que, partint de tres llocs diferents de la població, confluïren en la plaça davant de l'escalinata de l'església on es va fer el pregó de les festes a càrrec dels polítics
Seguidament aniríem a sopar per acabar la jornada a altes hores de la matinada fent-nos passar el calor com tant bé com vam poder abans d'anar a dormir.
El matí del dissabte era igual de calorós, ens llevàrem matí per anar a esmorzar alguna cosa i gaudir d'unes estones d'aire condicionat abans de visitar el mercat. Una vegada fet el recorregut del mateix tornarem als carrers de Casp per a reunir-nos amb els companys més dormilegues i seguir xerrant i refrescar-nos a l'ombra de una bona terrassa.Ja quasi a l'hora de dinar tornarem al col.legi, que ens feia de residencia per aquests dies i de menjador, on dinarem juntament amb els altres grups de recreació històrica que també havien vingut a les celebracions el que ens donava també l'oportunitat de retrobar-los i saludar-los.
La segona participació de ARCOFLIS era el torneig de tir amb arc, un clàssic que es va celebrant en les últimes edicions i que va guanyant cada vegada més més adeptes. El públic va gaudir molt dels arquers i de la seva punteria, animant i fent broma amb els arquers locals doncs ja se sap que la confiança...
El torneig va ser força renyit doncs eren molt bons tots els arquers i arqueres participants. Després d'anar eliminant arquers en cada prova que es feia va quedar un clar guanyador. Per a nosaltres va recaure el tercer i quart lloc doncs Jaume Montull i el David Milà aconseguiren aquests llocs respectivament donant-nos una gran satisfacció.A continuació i en el mateix lloc es feia una recreació d'una batalla medieval en la que unes tropes intentaven assaltar un castell fortament defensat per arquers, cavallers i homes d'armes.
Al acabar la batalla ens vam ajuntar tots per a sopar. El temps havia canviat. Del intens calor existent els dies anteriors i en les edicions anteriors havíem passat a un temps fresc, amb un molest aire que va fer que es trenqués un mite doncs sempre havia fet calor a Casp per aquestes dates
L'últim acte del dia era el de la representació del Compromís de Casp. Es feia una representació a les mateixes escales de l'església per al públic assistent on s'explicava tot el que havia succeït per elegir un nou rei, l'entrada dels compromissaris, les seves deliberacions i la sortida dels mateixos proclamant l'elecció feta i anunciant el successor.
En aquest moment es on intervenim els grups recreacionistes doncs a la sortida dels Compromissaris s'organitza una comitiva que desfila per els carrers de Casp anunciant la bona nova
La comitiva va anant circulant per els carrers principals de Casp precedida per els Heràldics de Casp que amb els seus timbals i trompetes eren seguits per els Compromissaris i la resta de grups de recreació on ens trobàvem nosaltres.
La gent no parava d'aplaudir i fer fotos a tots fins que vam arribar a una plaça on es donava per finalitzat l'acte amb l'encesa d'un cartell que deia "Caspe 1412" i un concert de música celta.Continuarem la nit per les terrasses i carrers de la vila prou concorregudes en aquelles hores fins que vam decidir d'anar a dormir.
El diumenge al matí quedava l'últim acte de participació recreacionista, la desfilada d'acomiadament dels Compromisaris que d'una manera més informal circulava per els carrers de Casp parant de tant en tant en algún carrer o barri on els veins havien preparat diverses degustacions molt del agrat de tota la comitivaAl acabar recollirem les nostres coses, dinarem i ens despedirem dels nostres amics fins a una nova i propera trobada.
La nostra felicitació i reconeixement a la gent de Casp que fan any rera any que ens sentim com a casa.
Més fotos de l'esdeveniment a:
